■ habitació

Partició sil·làbica: ha_bi_ta_ci_ó
Homòfon: evitació
Etimologia: del ll. habitatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció d’habitar en un indret.
  2. biologia Biòtop.
  3. construcció
    1. Espai tancat i cobert destinat a ésser habitat.
    2. Cadascuna de les peces en què hom divideix una casa per a ésser habitada.
    3. dret d’habitació dret civil Dret d’ocupar, amb els seus familiars estrictes o persones al propi servei, que té una persona respecte a una casa.