■ hàbit

Homòfon: àvid
Etimologia: del ll. habĭtus, -us ‘manera de ser; aspecte extern; manera de vestir; disposició personal’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen alguns religiosos i religioses.
    2. penjar els hàbits Abandonar la vida religiosa.
    3. posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d’una prometença.
  2. Habitud.
  3. botànica Aspecte general d’una planta.
  4. cristal·lografia Aspecte general que té un cristall, segons el desenvolupament relatiu que presenten les cares.
  5. medicina
    1. Constitució.
    2. Disposició orgànica conseqüència d’una acció repetida.