■ hàbil

Etimologia: del ll. habĭlis ‘fàcil de tenir, de manejar, apte’ 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
    1. Apte per a alguna cosa, capaç, idoni. Hàbil per a contraure matrimoni.
    2. dret Dit del dia o del temps en què actuen els jutjats i tribunals i, per extensió, altres organismes de l’administració pública.
    3. dret Dit de la persona que té capacitat per a acomplir un acte de procediments.
    1. Llest, capaç de reeixir en allò que es proposa o que fa. És molt hàbil: sempre se’n surt de totes.
    2. per extensió Té unes mans molt hàbils.
    3. per extensió Dit d’allò que hom fa o diu per conduir els altres cap on li convé, per convèncer-los, deixant-los, alhora, satisfets.