■ guionet

Partició sil·làbica: gui_o_net
Etimologia: de guió 1a font: 1917, DOrt.
masculí gramàtica Guió petit (-), com el que és usat en la unió d’un verb acabat en consonant o u amb el pronom feble que el segueix, o al final d’una ratlla, per a trencar un mot que no hi cap sencer.