■ guilopo
| | guilopa

Etimologia: del cast. galopo, tret del fr. galopin ‘vailet missatger’, alterat en cat. per influx de guilla, per l’astúcia de l’animal 1a font: s. XIX
    adjectiu i masculí i femení
  1. Toix, que no hi lluca.
  2. dialectal Hàbil, astut, que obra amb mala intenció.