■ guardià | guardiana

Partició sil·làbica: guar_di_à
Compareu: guarda
Etimologia: del germ. gòt. *wardianem, romanització de l’acusatiu gòt. wardjan; duplicat ant. de guàrdia 1a font: s. XIV, Consolat
    masculí i femení
  1. Persona encarregada de la vigilància d’un lloc públic, d’un establiment, etc. El guardià d’un museu.
  2. catolicisme A l’orde franciscà, superior d’un convent.
  3. àngel guardià cristianisme Àngel de la guarda.