■ guarda

Compareu: guàrdia
Etimologia: de guardar 1a font: s. XIV, Llull
    1. femení Acció de guardar, de vetllar perquè algú o alguna cosa no rebi un dany, no es perdi, no se’n vagi. En Pere restarà en guarda del ramat. Confio els diners a la vostra guarda. És sota la guarda del seu germà.
    2. donar (o tenir) en guarda Donar a guardar o tenir per guardar. Us dono en guarda el presoner.
    3. guarda i custòdia dret civil En dret matrimonial, conjunt de deures i de drets derivats de la situació d’aquell dels progenitors amb qui conviuen els fills menors d’edat, en cas de separació, divorci o nul·litat.
    1. masculí i femení Persona encarregada de la guarda d’algú o d’alguna cosa. El seu pare és guarda forestal.
    2. masculí i femení Individu que forma part d’una guàrdia.
    3. masculí història Oficial de la Generalitat de Catalunya, que reconeixia les robes que entraven als portals de la ciutat de Barcelona i en sortien.
    4. guarda de cos (o de corps) història Guàrdia de cos.
    5. guarda jurat Guarda que presta un determinat jurament i les declaracions del qual donen fe si hom no hi addueix prova en contra.
    6. guarda rural Persona encarregada de vigilar els camps i de procurar que ningú no entri a les propietats rurals sense permís de l’amo.
  3. femení
    1. Objecte o peça que guarda, protegeix.
    2. plural Puntes de ferro, a l’interior d’un pany, que entren en els buits de la clau i impedeixen que una altra clau pugui obrir-lo.
  4. femení codicologia i arts gràfiques Full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.
  5. femení marina, marítim Defensa.
  6. femení ramaderia
    1. dialectal Ramat.
    2. Pastura de muntanya.