■ grua

Partició sil·làbica: gru_a
Etimologia: del ll. grūs, grŭĭs ‘ocell; màquina de guerra’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. ornitologia Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus, Anthropoides, Bugeranus i Balearica. Cal destacar-ne la grua vulgar (G. grus), de plomatge gris, gola i cara negres, pili vermell i una franja blanca de l’ull fins al coll, la grua del paradís (A. paradisea) i la grua damisel·la (A. virgo).
  2. jocs d’entreteniment Estel, especialment quan és de paper. Fer volar una grua.
    1. manutenció, emmagatzematge i tecnologia Màquina emprada per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera o d’un ganxo suspès d’un cable, i per a llur moviment a petites distàncies.
    2. automòbil, automobilisme i transports Camió grua usat per a remolcar vehicles avariats o mal aparcats.
    3. cinematografia Aparell proveït d’un llarg braç mecànic, en el qual hi ha fixada una plataforma per a col·locar-hi la càmera, i que permet una gran varietat de moviments.
    4. història militar Màquina de guerra per a batre murs.
    5. grua pont manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua muntada sobre una estructura metàl·lica horitzontal que corre per uns carrils suspesos a una certa altura i proveïda, també, d’un carro portador de mecanismes elevadors.
    6. grua pòrtic manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pont suportada per uns peus, els quals són muntats alhora sobre carrils.
  4. indústria tèxtil Barreta del contraplegador de la selfactina.