■ gripau

Partició sil·làbica: gri_pau
Etimologia: potser de l’oc. grapaut o el fr. crapaud, íd., del frànc. *krappa ‘ganxo’ (v. grapa), amb influx del bearnès gripà ‘enganxar’ o del fr. grippe ‘ganxo’ 1a font: 1670
    masculí
  1. zoologia
    1. Nom donat a diversos amfibis de la subclasse dels anurs.
    2. Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels i de la família dels bufònids (Bufo sp), de cos arrodonit i pell amb berrugues. Cal destacar-ne el gripau comú (B. bufo), el gripau corredor (B. calamita), el gripau verd (B. viridis) i el gripau gegant (o marí) (B. marinus).
    3. gripau d’esperons Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates, que presenten un fort esperó a les potes posteriors.
    4. gripau llevadora Tòtil.
    5. gripau raucador Amfibi anur de l’ordre dels opistocels i de la família dels discoglòssids (Bombina variegata), que secreta un líquid que irrita les mucoses.
  2. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels làbrids (Ctenolabrus rupestris), de color rosat amb l’opercle dentat.