■ gravar2

Etimologia: del ll. gravare, íd., der. de gravis ‘greu, pesant’ 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. dret fiscal Carregar amb un impost. Han gravat els propietaris amb un nou impost.
  2. dret civil Imposar un gravamen, especialment sobre una propietat.



    3. Vegeu també:
    gravar1