■ gos

Etimologia: d’origen expressiu, de l’expressió gus o kus, usada popularment per a cridar o abordar els gossos, substitut tardà de l’ant. i dial. ca1 1a font: 1342
    [plural gossos] masculí
    1. zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels cànids (Canis familiaris), domesticat des dels temps prehistòrics, d’aspecte, forma i pelatge molt diversos segons les races. Gos llebrer, coniller, perdiguer, d’atura, de pastor, de ramat, de presa, d’aigua, de caça, de falda, peter. Fidel com un gos. El gos lladra.
    2. anar (o romandre, o ésser, etc.) darrere (algú) com un gos (o tenir [o portar, o sentir, etc.] [algú] darrere com un gos) Expressions usades per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc. Amb la fal·lera d’ascendir, sempre va darrere el gerent com un gos. Quina criatura més enganxosa!: tot el dia la duc darrere com un gos.
    3. ésser fidel (o lleial) com un gos Ésser extremament fidel.
    4. ésser un gos (o ésser el gos) (d’algú) despectivament Expressions que denoten l’actitud servil, submisa, aduladora, etc., d’una persona envers una altra o altres.
    5. estar més content que un gos amb un os Estar molt content, satisfet, etc.
    6. gos que lladra no mossega Refrany que significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.
    7. lligar els gossos amb llonganisses irònicament Gaudir de gran abundància i benestar.
    8. morir com un gos Morir oblidat de tothom, sense la companyia de ningú.
    9. quan els gossos lladren, alguna cosa senten Refrany que vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament.
    10. tractar (o tenir) com un gos Tractar algú molt malament, sense consideració, despòticament, etc.
    11. viure (o barallar-se, o estar, etc.) com gat i gos Viure en discòrdia, sense harmonia, etc.
    12. viure com un gos (o portar [o fer] una vida de gos) Viure molt escarrassadament, sense poder fer altre que treballar.
  2. dialectal figuradament
    1. Mandra. Tenia gos de fer feina.
    2. Home mandrós.
  3. plural botànica
    1. Conillets.
    2. Llapassa borda.