■ gorra

Compareu: l’acc. 1 1 amb casquet 1, gorro
Etimologia: potser del fr. gorre ‘elegància, luxe’, d’on anar de gorra, ant. ‘actuar per cortesia’, prodigant els cops de gorra, o per l’ús de dur gorra els estudiants pobres que feien de criats dels rics 1a font: 1432
    femení
    1. Lligadura de tela, pell o punt, sense ales ni copa, generalment amb visera.
    2. Peça rodona de tela o de punt que s’adapta al cap i va lligada sota la barba.
    3. gorra de cop Lligadura de palla, pròpia dels infants, amb un sortint de secció semicircular tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap; capçana.
    4. gorra de plat Gorra de visera, pròpia dels militars i de la policia, amb una part cilíndrica de poca altura i amb una altra de més ampla i plana al damunt.
  2. figuradament
    1. de gorra A despeses d’altri, especialment abusant-ne. Només ve a casa per poder menjar de gorra.
    2. fer una gorra (a algú) Aprofitar-se d’altri fent-se convidar per ell, fent-li pagar una despesa, etc.