■ gormand | gormanda

Etimologia: del fr. gourmand, íd., d’origen incert 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu i masculí i femení
    1. Dit d’aquell a qui agrada de menjar bé i amb plats abundosos.
    2. ésser gormand (d’alguna cosa) Ésser afeccionat a una menja determinada. La mainada és gormanda de xocolata. Els conills són gormands de pastanagues.
  2. Molt menjador.
  3. Llaminer, llépol.