■ germà1 | germana

Etimologia: del ll. (frater, soror) germanus, -a, -um ‘(germà, germana) carnal’, der. de gignĕre ‘engendrar’, com germen 1a font: s. XIII, Desclot
  1. masculí i femení dret civil
    1. Parent col·lateral de segon grau civil.
    2. germà bastard Fill natural respecte al legítim.
    3. germà carnal Respecte a una altra persona, fill dels mateixos pare i mare.
    4. germà consanguini Respecte a una altra persona, fill d’un mateix pare, però de mare diferent.
    5. germà de llet Fill d’una dida respecte al fill d’una altra dona alletat per aquella.
    6. germà uterí Respecte a una altra persona, fill d’una mateixa mare, però de pare diferent.
  2. masculí i femení per extensió
    1. Persona considerada quant al lligam que la uneix als altres membres de la família humana o d’una comunitat concreta o als participants dels mateixos treballs, les mateixes penes, etc. Tots som germans. Un altre dia, germà! No l’han ajudat ni els seus germans de raça. Germans en Crist. Germans de desventures.
    2. Membre d’una germandat.
    3. catolicisme Membre de certs ordes religiosos o congregacions. Germans de la vida comuna. Germans de les escoles cristianes. Germanes de la caritat.
    4. cristianisme Religiós que no rep els ordes.
    5. cristianisme Nom que es donaven els religiosos entre ells.
    6. història Nom que es donen els maçons entre ells.
    7. germà separat catolicisme Entre els catòlics, cristià que no pertany a l’Església Catòlica.
  3. adjectiu per extensió Que té el mateix origen, la mateixa natura, una íntima afinitat, etc.


    4. Vegeu també:
    germà2
    germà3