■ genet | geneta

Etimologia: de l’àr. vg. zenêtì ‘individu de Zeneta’, tribu berber famosa per la seva cavalleria lleugera 1a font: 1277
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als genets. Les tribus genetes. Cavallers genets.
  2. masculí i femení història Zenata.
  3. masculí i femení per extensió
    1. Persona que va a cavall.
    2. antigament Persona que va a cavall amb armadura lleugera, sense encobertar.
  4. masculí antigament Cavall lleuger, no encobertat.
  5. femení
    1. antigament Sistema de cavalcar i d’anar armat el cavaller amb armes lleugeres i amb corretges curtes als esperons.
    2. a la geneta locució adverbial Amb els estreps curts, de manera que les cames restin en posició vertical des del genoll en avall.
  6. femení folklore Noia disfressada de moro, amb un sabre petit, que acompanya l’alferes moro en les festes de moros i cristians d’Alcoi.