■ gemmació

Partició sil·làbica: gem_ma_ci_ó
Etimologia: de gemma1 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. biologia Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats, consistent en el despreniment de la gemma, que es desenvolupa i dona lloc a un nou individu.
  2. botànica Procés de producció i desenvolupament de gemmes.
  3. citologia Tipus de multiplicació cel·lular en què la cèl·lula filla, per creixement lateral de la paret de la cèl·lula mare, forma una vesícula a l’interior de la qual anirà a parar una còpia del nucli, com passa en els llevats.