■ gelós
| | gelosa

Etimologia: der. romànic del ll. zēlus ‘ardor, zel; gelosia’, i aquest, del gr. zē͂los, íd.; substitució del ll. zelotes, gr. zēlṓtēs ‘zelós, ardent’; en el sentit trobadoresc de ‘marit gelós’, calc de l’oc. gelós o gilós, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. antigament Zelós.
    2. per extensió Que té un zel recelós per allò que estima. Estar gelós del seu honor, del seu bon nom.
    1. adjectiu per extensió Que sent gelosia. Està gelós del seu germà. Un marit gelós.
    2. masculí literatura En la poesia trobadoresca, marit engelosit per l’amor entre la seva muller i el trobador, sempre escarnit i sovint enganyat.
  3. adjectiu marina, marítim Dit de l’embarcació que s’inclina amb facilitat i no aguanta vela o se’n va a la banda.