■ gastar

Etimologia: ant. guastar, ll. vastare ‘devastar, arruïnar’, pronunciat *wastare en època tardana per influx del germ. wõstan o wõstjan, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Consumir, usar una cosa que desapareix, es destrueix, s’esvaneix, etc., amb l’ús. Han gastat tota la provisió de menjar i de combustible. Gastar temps, paraules, salut.
    2. pronominal Gastar-se els esglaons pel continu trepig.
    3. transitiu figuradament Tenir, manifestar, unes determinades qualitats, generalment negatives, un cert comportament més aviat desagradable, etc. Amb aquesta fatxenda que gasta, es fa antipàtic a tothom. No el molestis, que gasta molt mal geni.
    4. gastar el nom (a algú) figuradament Expressió usada, generalment en futur, per a manifestar la freqüència extrema amb què algú anomena una altra persona, especialment parlant amb ella.
  2. per extensió
    1. transitiu Un aparell, una màquina, etc., consumir energia, combustible, etc., en el seu funcionament. Aquesta estufa gasta molt de gas.
    2. transitiu i usat absolutament La planxa gasta molt.
    3. pronominal S’ha gastat tot el carbó de la caldera.
  3. especialment
    1. transitiu Usar diners per a obtenir alguna cosa, despendre. Gasta molts diners en joies.
    2. transitiu i usat absolutament Cada dia gastem més en menjar.
    3. pronominal S’ha gastat tota l’herència en dos mesos.