■ gànguil

Etimologia: d’un encreuament del gr. gággamon ‘xarxa allargassada’ amb el gr. kágkhalon ‘polleguera’, amb possible influx de pàmfil1 ‘vaixell’, també d’origen gr 1a font: 1419
    masculí
  1. pesca Art de ròssec consistent en una bossa de xarxa llargaruda, sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
  2. per extensió marina, marítim
    1. Embarcació de pesca amb un sol pal amb vela llatina i amb la proa igual que la popa, que arrossega el gànguil.
    2. Embarcació molt plana, amb la proa i la popa d’igual forma, amb què hom porta a llençar mar endins allò que treuen les dragues.
  3. figuradament
    1. Persona molt alta i prima, de cames llargues. És llarg i prim com un gànguil. Sembla un gànguil. Quin gànguil!
    2. Animal escanyolit.