■ gandul | gandula

Etimologia: del cast. gandul, i aquest de l’àr. ġandûr ‘jove de classe modesta, fatxenda, que cerca d’agradar a les dones, viu sense treballar i agafa fàcilment les armes’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que es lliura a la peresa, que no vol treballar. És la persona més gandula que he conegut mai. Un gandul acabat.
  2. femení mobiliari Cadira plegable amb el seient de roba i les potes articulades en forma d’aspa.