■ galta

Etimologia: cat. ant. gauta, d’un preromà indoeuropeu *gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d’un indoeuropeu *gonunta, d’on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de ‘galta’ o ‘mandíbula’ 1a font: 1242
    femení
    1. anatomia animal Part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.
    2. galta del cul per analogia Natja.
    3. galtes de pa de ral (o de pa tou, o de pa torrat, o de farro, o de formatge) Galtes molt plenes.
    4. parar la galta Oferir la galta a algú per rebre un bes, una bufetada, etc.
    5. tenir galtes Tenir penques.
  2. armament Cadascuna de les plaques de banya, de fusta, etc., col·locades a banda i banda del mànec de les pistoles, dels revòlvers o dels ganivets.
  3. fusteria Tros de fusta extret del sortint del muntant d’una porta.
  4. indústria tèxtil Lliç.