■ galop

Etimologia: de galopar 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Progressió ràpida i a salts d’un quadrúpede, especialment un cavall, en què entre salt i salt toquen successivament a terra la pota posterior esquerra, la dreta, l’anterior esquerra i la dreta, sense haver-hi mai més de dues potes en contacte amb el sòl. Anar, posar, el cavall al galop.
    2. a galop tirat Locució per a expressar la marxa d’un quadrúpede en la qual l’animal arriba al màxim de la seva capacitat de córrer.
    3. galop fals esports Contragalop.
  2. marina, marítim
    1. Espigó.
    2. La part més prima de l’extrem d’un masteler, que va des de l’última encapelladura fins al galzés.
    1. música Dansa ràpida, en temps de 2/4, d’origen hongarès, generalitzada a Europa al principi del segle XIX.
    2. ball del galop folklore A la Ribagorça, el Pallars, l’Alt Urgell i la Noguera, mena de dansa sense cap coreografia específica que consisteix a córrer els balladors acceleradament al so d’un ritme molt viu per la plaça i també carrers adjacents, com a complement i a la fi d’altres balls.
  4. patologia i diagnosi Signe clínic que expressa una cadència dels sorolls cardíacs en cors insuficients.