■ gallina

Etimologia: del ll. gallīna, íd. 1a font: 1242
  1. femení ornitologia
    1. Nom comú de la femella de diverses espècies d’ocells de l’ordre dels fasianiformes. Cal esmentar-ne la gallina domèstica (o simplement gallina), la femella del gall, apreciada en alimentació per la producció d’ous.
    2. plural Conjunt de galls i gallines. Donar menjar a les gallines.
    3. anar a dormir (o colgar-se, o gitar-se) amb les gallines locució verbal Anar al llit molt d’hora.
    4. gallina de Guinea Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels numídids (Numida meleagris), de color negrenc esquitxat de taques blanques.
    5. gallina dels ous d’or figuradament Persona o cosa que proporciona béns o coses útils. El turisme ha estat la gallina dels ous d’or de la comarca.
    6. gallina vella fa bon brou (o bon caldo) figuradament Refrany amb què es valora l’experiència de les persones d’edat.
  2. adjectiu i masculí i femení figuradament covard 1. Sempre fuig: és molt gallina.
  3. jocs d’entreteniment
    1. la gallina cega Joc d’infants en què hom tapa els ulls a un dels jugadors amb un mocador; els altres transiten al seu voltant i li donen cops de mà o de mocador. El cec ha de procurar d’agafar algú i endevinar qui és.
    2. la gallina politana (o ponitana) Joc d’infants de penyores on aquests formen una rotllana, asseguts a terra, amb les cames vers el centre, les quals hom va arronsant al ritme d’una cançó, que s’inicia amb aquests mots.
  4. gallina de mar ornitologia Becada.