■ gaig

Partició sil·làbica: gaig
Etimologia: del ll. td. gaius, íd. 1a font: 1385, Eiximenis
    masculí
    1. ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Garrulus glandarius), de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre, i plomatge bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra.
    2. estar sec com un gaig Estar molt magre.
  2. gaig blau Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels coràcids (Coracias garrulus), amb el dors castany i les ales blaves amb les puntes negres.