■ gafa

Etimologia: deriv. de l’ant. gafar ‘agafar’ 1a font: 1373
    femení
    1. Peça de ferro emprada per a ajuntar dos objectes, subjectar l’objecte que hom treballa, fixar una peça a un suport, etc.
    2. per extensió Filferro, vareta, etc., que hom fixa a un objecte i que serveix per a agafar-lo a un suport. Unes ulleres amb gafes.
    3. Agulla d’estendre.
    4. cirurgia Petita làmina de metall amb uns ganxets als extrems, col·locats perpendicularment, emprada en comptes de sutura per a fixar els llavis d’una ferida.
    5. mecànica Peça de la ballesta que serveix per a armar-la.
    6. gafa de baixant construcció Argolla proveïda d’una pota que, encastada a la paret, serveix de suport d’un baixant.
    7. gafa de canal construcció Suport en forma de mitja lluna proveït d’una pota que hom encasta a la paret i que serveix per a subjectar una canal.
    8. gafa de pala i punta construcció Clau proveït d’una pala amb forats que serveix per a fixar peces de fusta (unides a la pala mitjançant cargols) a l’obra.
    9. gafa de punta construcció Clau de tija ampla i plana emprat per a unir els bastiments de fusta a l’obra.
  2. marina, marítim
    1. Pal d’uns dos metres de llargària, amb un ganxo o dos en un extrem, emprat per a ajudar a atracar i desatracar les embarcacions menors.
    2. Barra gruixuda, amb un ganxo a l’extrem, emprada per a corbar fustes al foc.