■ futur | futura

Etimologia: del ll. futūrus, -a, -um ‘el que ha de ser’, participi futur del verb esse ‘ser’ 1a font: s. XV
  1. adjectiu Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur.
  2. masculí
    1. Allò que serà, el temps a venir.
    2. filosofia Un dels tres moments constitutius del flux temporal i de l’ésser en el temps que es refereix, específicament, a la possibilitat de l’ésser.
  3. masculí [abreviatura fut.] gramàtica Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà. Futur perfet, imperfet.
  4. femení dret Dret a la successió d’un benifet, d’un càrrec, quan encara és vacant.
  5. femení arts gràfiques Tipus de lletra inclòs dins la família del pal sec.