■ fustigar

Etimologia: del ll. td. fūstīgare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
    1. Assotar, fuetejar.
    2. dret penal Aplicar la fustigació.
  2. figuradament Censurar o criticar durament. Fustigava els costums corruptes del seu temps.