■ furor

Etimologia: del ll. furor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí o femení
    1. Còlera, ira, exaltació.
    2. furor de Júpiter heràldica llamp 3.
    1. Agitació violenta, especialment en la demència. Quan tenen un accés de furor, els posen la camisa de força. Entrar en furor.
    2. figuradament Violència desordenada d’una cosa. El furor de l’huracà.
  3. Entusiasme de la inspiració. El furor de la sibil·la. El furor poètic.
    1. Entusiasme o exaltació general per alguna cosa. Ara hi ha un furor per les faldilles llargues.
    2. fer furor Suscitar un gran entusiasme, tenir molt d’èxit. La nova moda fa furor.