■ fur

Etimologia: del ll. fŏrum ‘fòrum’, que donà l’ant. for, canviat en fur per la metafonia del pl. td. fori o per adaptació de l’aragonès ant. fuoro 1a font: c. 1150
    masculí
  1. història i dret Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o una regió.
  2. Als regnes de València i d’Aragó, constitució.
  3. dret processal
    1. Dret de sotmetre’s a una jurisdicció, sigui de caràcter territorial per raó de la radicació de les persones contendents o coses reclamades o per raó del lloc d’acompliment de l’obligació, o bé per motiu de la matèria litigiosa o del cos o estament al qual pertanyen els contendents o un d’ells.
    2. Jurisdicció, que pot ésser ordinària (fur ordinari) o especial (fur militar, acadèmic, eclesiàstic, etc.).
    3. fur intern (o fur de la consciència, o de l’ànima) figuradament Judici de la consciència.