■ fumar

Etimologia: del ll. fumare ‘fer fum’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb
    1. transitiu Exposar a l’acció del fum. Fumar un pernil.
    2. transitiu Ennegrir per l’acció del fum. Fumar un vidre.
    3. pronominal Tanca bé l’armari: si no, tot es fuma.
    4. pronominal Agafar, un menjar, color o gust de fum. L’arròs s’ha fumat.
    1. transitiu Aspirar el fum d’un cigar, una pipa, etc., i expel·lir-lo. Només fuma havans. Diuen que fuma haixix.
    2. usat absolutament Fumar tabac. Fumes massa. Prohibit de fumar.
    3. pronominal Fumar-se un cigar.
  3. intransitiu Desprendre fum o fer fum. La sopa és massa calenta: mira com fuma! El foc ja no feia flama: només fumava.
  4. transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre un aliment al fumatge.