■ fulminant

Etimologia: del ll. fulminans, -ntis, participi pres. de fulminare ‘fulminar’ 1a font: 1632
  1. adjectiu Que fulmina.
  2. adjectiu
    1. Que té un efecte ràpid o instantani. Una reacció fulminant.
    2. medicina Dit de la malaltia sobtada i generalment mortal.
  3. masculí explosius i armament
    1. Petit recipient o beina cilíndrica de llautó o d’alumini ple d’una mixtura d’explosiu indicador que s’inflama per l’acció del percussor o de l’energia elèctrica i produeix l’encesa de la càrrega propulsora del cartutx.
    2. Explosiu contingut en aquest recipient.