■ fruir

Partició sil·làbica: fru_ir
Etimologia: del ll. frŭī ‘gaudir, sentir goig’ 1a font: s. XIV, Llull
verb intransitiu Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d’una cosa, per la consecució d’una cosa desitjada; gaudir. Espero que en puguis fruir molts anys.