■ frontal

Etimologia: del ll. frontalis, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al front. Angle frontal.
    2. os frontal (o simplement frontal) anatomia animal Os que forma la part anterior i superior del crani i participa en la formació de la fossa cranial anterior.
  2. masculí Part de l’armadura, de l’abillament, per a cobrir, adornar, el front.
  3. masculí Drap mullat d’alguna aigua remeiera, cataplasma, que s’aplica al front.
  4. masculí litúrgia i art Peça de tela, de fusta decorada, de metall, etc., col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi.