■ fris

Etimologia: cat. ant. fres, del b. ll. frisium o frisum, íd. o potser de l’àr. ʾifrîz ‘ràfec o barbacana’ amb influx culte del ll 1a font: 1572
    masculí
  1. art i construcció
    1. En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
    2. per extensió Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals.
    3. Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons.
    1. Faixa més o menys ampla que hom sol pintar a la part inferior de les parets, de diferent color que aquestes.
    2. per analogia Faixa de paper pintat, de drap, d’estora de jonc, de fusta, etc., que hom sol col·locar a la part inferior de les parets.
  3. heràldica Ornament exterior posat sota un escut per aguantar els sostenidors.
  4. indústria tèxtil Cadascun dels petits aglomerats esfèrics de fibres emprats en la fabricació de certs fils de fantasia.