■ fresa2

Etimologia: del ll. frēsa, participi fem. del ll. frĕndĕre ‘moldre, esmicolar’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. tecnologia Eina tallant proveïda d’unes dents afilades les arestes de les quals són disposades en una superfície de revolució i que és emprada en el fresatge.
  2. agricultura Conreadora formada per una fresa d’eix horitzontal mogut per la presa de força d’un tractor.



    3. Vegeu també:
    fresa1