frenètic
| | frenètica

Accessory
Etimologia: del ll. phrenētGcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
    1. adjectiu i masculí i femení psicologia Que té frenesia. Un boig frenètic. Hom lliga els frenètics perquè no facin mal.
    2. adjectiu per extensió Avui tot li surt malament: està frenètic. Aquest soroll em fa posar frenètic.
  1. adjectiu
    1. psicologia Que és senyal de frenesia. Els xiscles i gestos frenètics del dement.
    2. per extensió Aplaudiments frenètics. Un entusiasme frenètic. Una dansa frenètica.