■ freixe

Partició sil·làbica: frei_xe
Etimologia: del ll. fraxĭnus, íd. 1a font: s. XIV
    [plural freixes o, antic i dialectal, fréixens] masculí
  1. botànica i fusteria Gènere d’arbres caducifolis de la família de les oleàcies (Fraxinus sp), de fulles oposades imparipinnades, folíols ovals o lanceolats, amb vora dentada, flors petites en panícules i fruits en sàmara; hom n’aprofita la fusta, que és dura i elàstica, semblant a la de roure. Les espècies dels Països Catalans són el freixe de flor (F. ornus), el freixe de fulla grossa (F. excelsior) i el freixe de fulla petita (F. oxycarpa).
  2. Fusta del freixe.