■ fractura

Etimologia: del ll. fractūra, íd. 1a font: c. 1500, Cauliach
    femení
    1. Trencament, ruptura.
    2. geologia Ruptura d’una massa rocallosa en ésser ultrapassat el límit de plasticitat produïda per un esforç tectònic i sense cap desplaçament longitudinal de les dues masses originades.
    1. Solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid.
    2. patologia i traumatologia Solució de continuïtat d’un o més ossos, consecutiva generalment a un traumatisme o de vegades a una contracció violenta dels músculs que s’hi insereixen; també pot ésser deguda a una malaltia de l’os. Fractura articular, comminuta, esberlada, impactada, subperiòstica.
  3. dret penal Força en les coses.
  4. mineralogia Superfície per on es trenca un mineral.