■ forà
| | forana

Homòfon: furar
Etimologia: del ll. td. foranus, -a, -um ‘extern, de fora’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu De fora, extern. Portal forà. Sentits forans. Gent forana.
  2. història
    1. masculí i femení Fins al segle XVIII, habitant d’un mas, una parròquia o un lloc rural adscrit a una ciutat o una vila.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent als forans. Mà forana. Parròquia forana.