Accessory
Etimologia: del ll. fŏcus ‘fogar, llar’ 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
-
masculí
-
- Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d’un cos.
- Cos en estat de combustió.
- per extensió Conjunt de trossos de llenya, de carbó, etc., disposats per a cremar. El foc ja és a punt d’encendre.
- Foguera. Els focs de Sant Joan.
- Incendi. Hi ha foc a la llibreria de la plaça!
- llar 1. Sèiem tots al voltant del foc escoltant les rondalles del pastor.
- per extensió fogar1 1. Un forn de tres focs. Ja pots encendre el foc per fer el dinar.
- figuradament Ardor de l’ànima, de les passions, d’una disputa, etc. En el foc de la discussió no s’adonaven de res. El foc de la joventut fa fer proeses.
- a foc lent (o viu) Amb poc (o molt) de foc. La verdura s’ha de coure a foc viu, però el rostit a foc lent.
- donar (demanar, tenir, etc.) foc Proporcionar (demanar, tenir, etc.) foc amb un encenedor, amb llumins, etc., per a poder-hi encendre alguna cosa, especialment tabac per a fumar. Tens foc? Demana foc a algú.
- encendre (o posar) foc figuradament Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor, etc. Sempre ha d’encendre foc allà on hi ha pau i harmonia!
- encendre (o calar) foc Incendiar.
- fer foc Disposar trossos de llenya, de carbó, etc., per cremar-los. Tu fes foc i jo couré la carn.
- fer foc nou figuradament Recomençar una cosa que hom considera que l’havia començada malament.
- foc! Exclamació d’alarma que hom fa per denunciar un incendi.
- foc d’encenalls figuradament Sentiment, passió, etc., vius però de poca durada.
- foc follet Flama erràtica que es produeix arran de terra, als cementiris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.
- foc nou litúrgia Foc que hom encén (tradicionalment amb pedra foguera) la nit de Pasqua i amb el qual és encès el ciri pasqual.
- haver-n’hi (d’una cosa) més que un foc no en cremaria figuradament Haver-n’hi en gran abundància, especialment de coses perjudicials, molestes, etc.
- jugar amb foc figuradament Exposar-se imprudentment al perill.
- posar les mans al foc Expressió usada en sentit de probabilitat per a manifestar la certesa, la garantia, la seguretat, etc., que hom té d’alguna cosa. Posaria les mans al foc i no em cremaria. Ell ho diu, però jo no posaria pas les mans al foc.
- posar (o tirar) llenya al foc (o atiar el foc) figuradament Fer augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla, de dissensió, etc., excitar les passions.
- tirar el barret (o la gorra) al foc figuradament Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc., per causa d’una contrarietat. Tot li surt tan de revés, que n’hi hauria per tirar el barret al foc!
- tocar a foc Fer sonar un instrument d’alarma per avisar que hi ha un incendi.
- treure foc pels queixals figuradament Manifestar una gran indignació, irritació.
-
- antigament llar 2. Aquesta població té cent focs.
- història Casa o habitatge sotmès a la imposició del fogatge.
- foc i lloc dret administratiu A Andorra, contribució de caràcter comunal que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
-
ciències militars
- Descàrrega d’una arma de foc.
- alto el foc! Veu amb què hom comanda de parar el foc.
- apagar el foc (de l’enemic) Inutilitzar l’artilleria enemiga.
- entrar en foc Entrar en combat amb armes de foc.
- estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs Estar enmig de dos atacants.
- estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs figuradament Estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris, etc.
- fer foc Disparar una arma de foc.
- foc! Veu amb què hom comanda de fer foc.
- foc a discreció Foc no sotmès a cap ritme.
- foc granejat Foc molt ràpid.
- foc real Foc fet amb munició real.
- pla de focs Conjunt de disposicions adoptades per una unitat de combat per tal d’aconseguir el màxim rendiment.
-
patologia
- Nom genèric i popular de moltes malalties, especialment de les erupcions.
- foc de Sant Antoni (o foc de Sant Marçal, o foc volatge) Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada a la pell o a les mucoses, tot al llarg del territori d’innervació d’un nervi sensitiu, espinal o cranial.
- foc volant (o salvatge) antigament Foc de Sant Antoni.
-
pirotècnia
- plural Focs artificials.
- foc grec Substància inflamable composta probablement de salnitre, fòsfor i calç viva, la qual feia que cremés espontàniament en contacte amb l’aigua.
- focs artificials (o d’artifici) Composicions pirotècniques d’efectes lluminosos i sonors, a base de coets i altres artificis de pólvora, que s’engeguen a l’aire, en general com a diversió, seguint una successió determinada per tal d’obtenir la màxima espectacularitat.
- focs artificiosos (o grecs, o voladors) antigament Focs artificials.
- foc creuat terapèutica Aplicació del tractament radioteràpic de manera que hi hagi diferents punts de la pell per tal de disminuir el risc de cremar-la.
- foc de Sant Elm meteorologia Meteor igni que hom observa a vegades als extrems d’objectes punxeguts en nits de tempestat.
- teoria del foc central geologia Teoria, elaborada per explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la terra és format per materials en estat de fusió, que surten a l’exterior a través de l’escorça terrestre.