■ foc

Etimologia: del ll. fŏcus ‘fogar, llar’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d’un cos.
    2. Cos en estat de combustió.
    3. per extensió Conjunt de trossos de llenya, de carbó, etc., disposats per a cremar. El foc ja és a punt d’encendre.
    4. Foguera. Els focs de Sant Joan.
    5. Incendi. Hi ha foc a la llibreria de la plaça!
    6. llar 1. Sèiem tots al voltant del foc escoltant les rondalles del pastor.
    7. per extensió fogar1 1. Un forn de tres focs. Ja pots encendre el foc per fer el dinar.
    8. figuradament Ardor de l’ànima, de les passions, d’una disputa, etc. En el foc de la discussió no s’adonaven de res. El foc de la joventut fa fer proeses.
    9. a foc lent (o viu) Amb poc (o molt) de foc. La verdura s’ha de coure a foc viu, però el rostit a foc lent.
    10. donar (demanar, tenir, etc.) foc Proporcionar (demanar, tenir, etc.) foc amb un encenedor, amb llumins, etc., per a poder-hi encendre alguna cosa, especialment tabac per a fumar. Tens foc? Demana foc a algú.
    11. encendre (o posar) foc figuradament Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor, etc. Sempre ha d’encendre foc allà on hi ha pau i harmonia!
    12. encendre (o calar) foc Incendiar.
    13. fer foc Disposar trossos de llenya, de carbó, etc., per cremar-los. Tu fes foc i jo couré la carn.
    14. fer foc nou figuradament Recomençar una cosa que hom considera que l’havia començada malament.
    15. foc! Exclamació d’alarma que hom fa per denunciar un incendi.
    16. foc d’encenalls figuradament Sentiment, passió, etc., vius però de poca durada.
    17. foc follet Flama erràtica que es produeix arran de terra, als cementiris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.
    18. foc nou litúrgia Foc que hom encén (tradicionalment amb pedra foguera) la nit de Pasqua i amb el qual és encès el ciri pasqual.
    19. haver-n’hi (d’una cosa) més que un foc no en cremaria figuradament Haver-n’hi en gran abundància, especialment de coses perjudicials, molestes, etc.
    20. jugar amb foc figuradament Exposar-se imprudentment al perill.
    21. posar les mans al foc Expressió usada en sentit de probabilitat per a manifestar la certesa, la garantia, la seguretat, etc., que hom té d’alguna cosa. Posaria les mans al foc i no em cremaria. Ell ho diu, però jo no posaria pas les mans al foc.
    22. posar (o tirar) llenya al foc (o atiar el foc) figuradament Fer augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla, de dissensió, etc., excitar les passions.
    23. tirar el barret (o la gorra) al foc figuradament Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc., per causa d’una contrarietat. Tot li surt tan de revés, que n’hi hauria per tirar el barret al foc!
    24. tocar a foc Fer sonar un instrument d’alarma per avisar que hi ha un incendi.
    25. treure foc pels queixals figuradament Manifestar una gran indignació, irritació.
    1. antigament llar 2. Aquesta població té cent focs.
    2. història Casa o habitatge sotmès a la imposició del fogatge.
    3. foc i lloc dret administratiu A Andorra, contribució de caràcter comunal que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
  3. ciències militars
    1. Descàrrega d’una arma de foc.
    2. alto el foc! Veu amb què hom comanda de parar el foc.
    3. apagar el foc (de l’enemic) Inutilitzar l’artilleria enemiga.
    4. entrar en foc Entrar en combat amb armes de foc.
    5. estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs Estar enmig de dos atacants.
    6. estar (o trobar-se, o restar, etc.) entre dos focs figuradament Estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris, etc.
    7. fer foc Disparar una arma de foc.
    8. foc! Veu amb què hom comanda de fer foc.
    9. foc a discreció Foc no sotmès a cap ritme.
    10. foc granejat Foc molt ràpid.
    11. foc real Foc fet amb munició real.
    12. pla de focs Conjunt de disposicions adoptades per una unitat de combat per tal d’aconseguir el màxim rendiment.
  4. patologia
    1. Nom genèric i popular de moltes malalties, especialment de les erupcions.
    2. foc de Sant Antoni (o foc de Sant Marçal, o foc volatge) Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada a la pell o a les mucoses, tot al llarg del territori d’innervació d’un nervi sensitiu, espinal o cranial.
    3. foc volant (o salvatge) antigament Foc de Sant Antoni.
  5. pirotècnia
    1. plural Focs artificials.
    2. foc grec Substància inflamable composta probablement de salnitre, fòsfor i calç viva, la qual feia que cremés espontàniament en contacte amb l’aigua.
    3. focs artificials (o d’artifici) Composicions pirotècniques d’efectes lluminosos i sonors, a base de coets i altres artificis de pólvora, que s’engeguen a l’aire, en general com a diversió, seguint una successió determinada per tal d’obtenir la màxima espectacularitat.
    4. focs artificiosos (o grecs, o voladors) antigament Focs artificials.
  6. foc creuat terapèutica Aplicació del tractament radioteràpic de manera que hi hagi diferents punts de la pell per tal de disminuir el risc de cremar-la.
  7. foc de Sant Elm meteorologia Meteor igni que hom observa a vegades als extrems d’objectes punxeguts en nits de tempestat.
  8. teoria del foc central geologia Teoria, elaborada per explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la terra és format per materials en estat de fusió, que surten a l’exterior a través de l’escorça terrestre.