■ fluorescent

Partició sil·làbica: flu_o_res_cent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fluor, -ōris, amb el sufix ll. -escens (v. degenerescent) 1a font: 1917, DOrt.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la fluorescència.
  2. adjectiu Que posseeix fluorescència.
  3. masculí luminotècnia Tub fluorescent.