■ fluctuar

Partició sil·làbica: fluc_tu_ar
Etimologia: del ll. fluctuari, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
  1. antigament Moure’s per l’impuls de les onades, sobre les onades.
  2. Experimentar, una situació, variacions d’augment o disminució. El preu dels préssecs fluctua segons la temporada.
    1. Oscil·lar entre dues situacions diferents o oposades. Sempre fluctua entre l’eufòria i la depressió.
    2. figuradament Vacil·lar, dubtar, en la resolució d’una cosa, estar indecís.