■ flotador

Etimologia: de flotar 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
    1. Cos flotant.
    2. Objecte flotant, massís o inflat d’aire, que hom empra per a sostenir-se damunt l’aigua.
    3. Cos surant amb què hom mesura la velocitat d’un corrent líquid.
    4. marina, marítim Cos surant amb què se sosté damunt l’aigua un aparell que, tot sol, s’enfonsaria.
  2. aeronàutica Cadascun dels elements destinats a suportar els esforços que actuen sobre l’estructura de l’hidroavió durant les maniobres d’envol i aterratge i que serveixen per a aconseguir la flotació de l’aeronau.