■ florir

Homòfon: florí
Etimologia: del ll. td. florīre, ll. cl. florēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu botànica
    1. Fer flor les plantes.
    2. Aparèixer les flors. Les roses floreixen per l’abril.
  2. intransitiu figuradament
    1. Prosperar, estar en ple vigor. Aquell segle floriren totes les arts. Hi floreixen l’agricultura, el comerç i la indústria.
    2. Aparèixer, produir-se una cosa agradosa. Un somriure li florí dels llavis. L’amor florí de seguida entre ells dos.
    3. Viure una persona i produir obres en una època o un país determinat. Aquell poeta florí al segle XV.
  3. pronominal
    1. botànica Cobrir-se una cosa de floridura.
    2. figuradament Neguitejar-se, consumir-se. Ens vam florir esperant-los.