■ floc2

Etimologia: del neerl. fok, íd., der. de fokken ‘hissar (una vela)’, segurament a través del fr. foc, alterat per influx de floc1 ‘manyoc’
masculí nàutica Nom genèric de totes les veles triangulars que hom fa fermes entre l’arbre de proa i el bauprès o els botalons.


Vegeu també:
floc1