■ flam2

Etimologia: del fr. flan, del fr. ant. flaon, i aquest, del frànc. flado, -ons ‘coca’; en cat. tingué l’influx de flam1 ‘flama’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. pastisseria Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades també farina que hom fa al bany maria dins un motlle en forma de tronc de con, perquè es prengui.
    2. per extensió gastronomia Menja diversa a la qual hom ha donat forma de flam. Flam d’arròs.
  2. arts gràfiques Matriu de l’estereotípia.



    3. Vegeu també:
    flam1