■ fisonomia

Partició sil·làbica: fi_so_no_mi_a
Etimologia: del gr. physiognōmía ‘estudi del caràcter d’una persona pels trets de la cara’; simplificació de l’ant. fisionomia (cf. fesomia) 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. Aspecte peculiar del rostre d’una persona.
  2. per extensió Manera de presentar-se alguna cosa als nostres ulls; aspecte. El terratrèmol ha canviat la fisonomia de la ciutat.