■ finar

Etimologia: de fi1 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu antigament Finir.
  2. intransitiu
    1. antigament Finir.
    2. per extensió Morir, cessar d’existir.
    3. figuradament Hauríem dit que terra, cel, lluna i estrelles havien de finar.