■ final

Etimologia: del ll. finalis, íd. 1a font: 1330
    1. adjectiu Que és a la fi d’una cosa, que acaba o conclou una cosa. L’estació final d’una línia de ferrocarril. La síl·laba final d’un mot. La solució final d’un afer. La traca final. L’examen final. El judici final.
    2. femení Prova o votació que decideix el guanyador d’una competició esportiva, d’un concurs literari, etc., després de les proves o les votacions eliminatòries. La final europea de futbol. Arribar, una novel·la, a la final.
    3. masculí fi1 1. El final del trajecte. El final del carrer. Al final de l’any 1900. Un final desastrós.
    4. masculí especialment Desenllaç d’una obra literària, teatral o cinematogràfica. El final ha estat sorprenent. Un final feliç.
  2. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al fi. Causa final.
    2. conjunció final gramàtica Conjunció subordinant que indica que la proposició subordinada té una significació de finalitat en relació amb la principal.
    3. proposició final gramàtica Proposició subordinada adverbial que expressa una intenció o un objectiu respecte a la principal.