■ filosofia

Partició sil·làbica: fi_lo_so_fi_a
Etimologia: del ll. philosophia, i aquest, del gr. philosophía, íd. , comp. de filo-1 i el gr. sophía ‘saviesa, ciència’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última de la natura, de l’home i la seva actuació i de tota mena de coneixement possible, i que alhora es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i col·lectiva.
    2. Doctrina desenvolupada, sistemàticament o no, per un filòsof o un conjunt de filòsofs, o pròpia d’una tendència, d’una època, etc. La filosofia platònica, positivista, materialista, medieval.
  2. Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars. Filosofia del dret, de la història, de la religió, de la ciència.
  3. per extensió Saviesa del qui sap suportar les vicissituds de la vida. Has de prendre les coses amb filosofia.